La plaça de sant
Francesc és per a molts lleidatans o visitants aquella plaça que deixa respirar
el carrer Major, prop de la Paeria. També és la plaça de l'església de sant
Pere, que fa cantonada amb el carrer Major, la de l'edifici modernista de
Morera i Gatell, a l'altre extrem, davant hi té l'oficina d'economia de
l'ajuntament, antiga seu del govern civil i en diagonal i enfrontat amb
l'església una coneguda casa de roba que ha tingut molts negocis allotjats al
llarg de la història. Ja hem presentat els quatre edificis que a dia d'avui són
testimonis silenciosos d'aquesta plaça, però com a silenciosos que són guarden
una història desconeguda per molts que es remunta al 1935.
Aquesta història es
situa en un dels pisos de la banda de la Paeria de la plaça al 1935, encara ara
no sabem en quin, però sabem que aquell any s'hi va instal·lar un
triangle d'una lògia maçònica anomenat Silenci. Els maçons des de sempre han
utilitzat un llenguatge propi i en aquest llenguatge un triangle designa un grup
inferior a la lògia, que seria el grup base per a ser reconegut per la
maçoneria organitzada. Per tant, en aquella data es va organitzar un petit grup
de maçons que havien de ser la base d'una futura lògia quan aquest triangle
tingués prou membres. Tanmateix, la victòria de Franco a la Guerra Civil i la
seua obsessió per acabar amb la maçoneria va significar la desaparició
d'aquests grups a la ciutat el 1938, uns mesos després de l'entrada de les
tropes de Franco (els franquistes van ocupar la ciutat els dies 3 i 4 d'abril i
la darrera acta de reunió dels maçons lleidatans a la ciutat data del 12 de
juliol, ja en la clandestinitat). Recordeu allò del contubernio
judeo-masónico i rojo separatista que tan poc deixava
dormir al dictador i acompanyants i que, segons ell, era la causa de tots els
mals.
Aquesta història
situada a la plaça Sant Francesc ens fa viatjar fins al 1870, any en què es té
constància de l'existència de la primera lògia maçònica a la ciutat. Com dèiem,
la primera cita és de 1870, dos anys més tard de la revolta democràtica,
coneguda com el Sexenni Democràtic (1868-1874) que culminarà amb la Primera
República (1873-1874). Aquesta primera lògia portava per nom Victòria Fraternal
número 24 i estava adscrita a la lògia Gran Orient Nacional de Espanya. La fi
del període democràtic el 1874 amb el cop d'estat del general Pavía no deuria
ajudar gaire a la maçoneria o potser els seus membres en van reduir l'activitat
fins que va desaparèixer.
No és fins entrats
els primers anys de la restauració borbònica que no tornem a trobar una altra
lògia a Lleida, el 1881 es va fundar la lògia Aquiles número 36 adscrita a la
mateixa lògia estatal que l'anterior. L'any següent es fundaria la lògia Amics
de la Virtut número 272, una de les més importants pels seus membres i pel
número d'aquests, igual que la lògia Antonino Pio número 227, fundada el 1887 i
refundada diversos cops fins a la Segona República (1910 i 1934), segurament la
lògia amb una trajectòria més llarga. El 1888 es fundaria la lògia Quirites
Sieria número 247. Ja al segle XX, el 1925 es fundaria la lògia Pitàgores,
matriu des de la qual es fundaria el triangle el Silenci que esmentàvem en
començar, ja que la lògia es traslladà a Barcelona el 1932 i tres anys més tard
antics membres de la Pitàgores formarien el triangle el Silenci. També n'hi van
haver a altres poblacions de Ponent com Cervera (Discreció), Tàrrega i
Castellserà (29 de Setembre) o Fraga (la Llum de Fraga); ni tan sols el Pirineu
occidental en va quedar al marge, pobles com Sort (Far del Pallars), Solsona
(Antoni Ripoll) o la Seu d'Urgell (Progrés) tingueren la seua lògia.
La llista que hem
elaborat ens permet saber que hi ha hagut diverses lògies a Lleida i comarques,
però què feien i qui eren els maçons? I per què hi ha encara ara una cert
misteri al seu voltant? La resposta a aquesta darrera pregunta segurament es
troba en la voluntat dels membres d'ubicar les seues activitats i lògies
allunyades de les mirades dels "profans", és a dir, dels no maçons, i
d'uns rituals, símbols i llenguatge difícils de comprendre pels no
versats.
D'entrada, la
maçoneria són un conjunt de societats silencioses, però no clandestines, tothom
hi pot entrar. La lògia Amics de la Virtut tenia com a objectius
"l'exercici de la caritat, el de totes les virtut socials i privades,
l'estudi de la moral universal, el de les ciències i les arts i el de tot el
que pugui contribuir a la il·lustració i perfecció de l'home".
S'estructurava en diferents càrrecs jerarquitzats, el més alt era el de
venerable mestre i el més baix el d'aprenent, en el cas dels Amics de la Virtut
els càrrecs arribaven a 22 (1er vigilant, 2on vigilant, orador, mestre de cerimònies,
etc.). Els càrrecs dels oficiants eren democràtics i eren escollits anualment,
per bé que hi havia un concurs de mèrits que permetia ascendir de càrrec, fet
que lligava amb l'interès dels maçons per la virtut i el mèrit.
L'activitat regular
venia marcada per les tingudes o reunions que estaven marcades per un seguit de
rituals, celebrats a la seu social o lògia enmig d'un univers simbòlic força
impressionant (columnes, lletres, números, símbols que recorden al dels
arquitectes i constructors, etc.), també celebraven dates concretes com els
solsticis. Els Amics de la Virtut van arribar a patrocinar una escola laica
(1891), acceptaven la llibertat de creences, fet que els enfrontava directament
amb l'Església Catòlica que els havia declarat la guerra, la igualtat entre els
membres i la fraternitat entre ells, principis que completaven el triangle, un
dels seus símbols, i base els principis de la revolució Francesa i del
republicanisme. Això va fer que la maçoneria tingués un important nucli de republicans
entre els seus membres i fos el blanc d'una part de la dreta catòlica i del
franquisme.
Precisament, aquest
fet deixa entreveure qui eren els membres de les lògies lleidatanes, en el cas
dels Amics de la Virtut hi destaquen importants membres del republicanisme
local com el cap del Partit Republicà Democràtic Federal, Miquel Ferrer i
Garcés, algun dels seus lloctinents com Manuel Miquel i Boix, Camil Castells o
Ferran Segalàs; però també membres d'altres faccions republicanes com Josep Sol
Torrens membre del Partit Republicà Possibilista i alcalde de Lleida (1893-94).
La majoria eren de Lleida o residents, però també n'hi havia de fora, pobles
com Belianes, Saidí, Borges o Ponts hi tenien convilatans. Les professions eren
força variades, des d'advocats com Ferrer i Garcés o Miquel i Boix, empleats
com Ricard Viadiu, fusters com Ramon Mañé, mestres com Marià Aguilar fins a
metges com Camil Castells.
Tots els membres de
la lògia tenien un pseudònim escollit i pel qual se'ls anomenava, la lògia dels
Amics de la Virtut comptava amb noms vinculats a personatges històrics ben
vistos pel liberalisme com ara filòsofs (Sòcrates, Rousseau o Voltaire),
polítics (Abraham Lincoln o Desmoulins), nacionalistes (Garibaldi) entre altres.
Si bé, la lògia es
mantenia al marge de la política podia ser un bon lloc per l'enteniment entre
tendències o, fins i tot, per a propostes de certa envergadura, com podria ser
el cas, de l'arribada de la república. Jaume Barrull explica les diferents
faccions republicanes lleidatanes hi trobaren una entesa que no existia al
carrer durant la Segona República. No obstant, això resta al marge dels nostres
coneixements per faltar-nos les actes, ja que una part dels papers de les
lògies van ser requisats i conduïts a Salamanca pels franquistes.
Lleida no ha estat
exempta de la presència de la maçoneria, al contrari, almenys des de finals del
segle XIX hi ha estat organitzada amb les seues discontinuïtats fins a
l'actualitat.
Bibliografia:
Ramon Fernández-Paredes
Mestres, La Logia Masónica de Lleida, Editorial Nous (2010).
Web: Lògia Silenci núm. 109
de Lleida
Jaume Barrull, Les comarques de Lleida durant la Segona República (1930-1936), L'Avenç, Barcelona (1986).
Jaume Barrull, Les comarques de Lleida durant la Segona República (1930-1936), L'Avenç, Barcelona (1986).
Joaquim
Capdevila, Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari,
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona (2008).